Els crancs de riu són crustacis decàpodes, es a dir que hi han diverses famílies dins d’ells. Comprèn tots els crancs d’aigua dolça.
MORFOLOGIA
Els crancs de riu presenten una morfologia externa més allargada que la resta de crancs cosa que els fa similars a petits llamàntols.Es componen de cefalotòrax amb 5 parells de potes, el primer parell amb pinces per alimentar-se, i l'abdomen amb falses potes o pleòpodes.
Els crancs de riu muden l'exoesquelet i si es troben en latituds com les mediterrànies hivernen durant uns mesos.
PROBLEMÀTICA
El cranc de riu ibèric abans molt abundant, està amenaçat d'extinció des dels anys setanta del segle XX per una malaltia fúngica causada pel fong Aphanomyces astaci.
Està PROHIBIT PESCAR I COMERCIALITZAR el cranc de riu ibèric. El seu nínxol ecològic l'envaeix el cranc de riu americà, molt més resistent i propagador del fong.
En l'actualitat només es troba el cranc de riu ibèric en petits trams de la part alta dels rius de Castella i Lleó, La Rioja i País Basc i alguns reductes de població molt minsos a Catalunya, a les capçaleres de certes rieres prepirinenques.
Està PROHIBIT PESCAR I COMERCIALITZAR el cranc de riu ibèric. El seu nínxol ecològic l'envaeix el cranc de riu americà, molt més resistent i propagador del fong.
En l'actualitat només es troba el cranc de riu ibèric en petits trams de la part alta dels rius de Castella i Lleó, La Rioja i País Basc i alguns reductes de població molt minsos a Catalunya, a les capçaleres de certes rieres prepirinenques.
BIOLOGIA
Viuen a tots els continents en les aigües dolces amb la condició que no arribin a glaçar-se fins prop del fons durant l'hivern. Defugen els corrents ràpids i són animals de costums nocturns. La presència de cranc és un bon indicador de la qualitat de les aigües, tot i que no són gaire exigents en aquest aspecto.
S'alimenten de qualsevol matèria orgànica fins i tot carronya. Tenen molts depredadors al llarg de la seva vida: insectes, peixos, ocells i mamífers,i la llúdria.
La còpula va precedida d'una lluita, de vegades amb ferides mortals, entre el mascle, que té pinces, i la femella. Quan el mascle aconsegueix tombar la femella, deixa anar el semen, que surt de la base de les falses potes (pleopodis) de l'abdomen. En el cranc de riu ibèric la fecundació dels ous ocorre un mes després de la copulació.
S'alimenten de qualsevol matèria orgànica fins i tot carronya. Tenen molts depredadors al llarg de la seva vida: insectes, peixos, ocells i mamífers,i la llúdria.
La còpula va precedida d'una lluita, de vegades amb ferides mortals, entre el mascle, que té pinces, i la femella. Quan el mascle aconsegueix tombar la femella, deixa anar el semen, que surt de la base de les falses potes (pleopodis) de l'abdomen. En el cranc de riu ibèric la fecundació dels ous ocorre un mes després de la copulació.
EL CRANC DE RIU COM ALIMENT
A la península Ibèrica el cranc de riu autòcton tenia molt de gust i per preparar-lo s'havia de treure part dels intestins arrencant la part central de la cua. En bullir-lo passava de color marronós al vermellós, que resultava molt més atractiu. Actualment, en ser una espècie protegida, no es pot consumir. Sí que es mengen diverses espècies de cranc de riu americà i d'altres importats especialment d'Àsia.
WEBGRAFIA
Consultat en 15/06/18
MEMBRES DEL GRUP
TERESA CURRIUS, IKER LLUCH,ALEXANDRA GUTÉRREZ, FERRAN FREIXAS
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada