EL FLUVIÀ

by Unknown de juny 14, 2018 0 comentaris EL FLUVIÀ

El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental, aquest neix a la Garrotxa,Olot, a 920 m alçada respecte el nivel del mar. Recorre la plana d'en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts s’orienta cap a l’est, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, Té 97,2 km de llargària.

El cabal és d'1,5 m³/s a Olot, 8 m³/s a Esponellà i uns 10 m³/s a la desembocadura.[cal citació] El règim és essencialment pluvial, amb una certa influència de la neu de capçalera i de la Garrotxa.

APROFITAMENTS DEL RIU

L'aigua del Fluvià és poc aprofitada per al regatge, a causa, en bona part, d'una pluviometria i una evaporació favorables. Amb la construcció del projectat embassament d'Esponellà s'haguessin pogut posar en regatge una important quantitat d'hectàrees de la conca del riu, a partir de Bàscara, però finalment el projecte constructiu d'aquest embassament va ser descartat durant els anys 70 després de la construcció de l'embassament de Boadella.

Més aprofitat ha estat, altrament, per la indústria: Sant Esteve d'en Bas, Olot, Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca i Besalú n'utilitzen la força hidràulica del riu per a les fàbriques de teixits, de filats, de gèneres de punt i de paper. També s'ha utilitzat per a la generació d'electricitat a partir de la construcció de petites centrals hidroelèctriques com les de Serinyà i la d'Esponellà.

En alguna ocasió aquest riu ha tingut, fins i tot, una funció militar: així, a la fi de la Guerra Gran (1794), s'hi va estabilitzar l'avanç francès després de la caiguda del castell de Figueres. Durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, el riu Fluvià va ser la darrera línia de resistència per part de les forces republicanes que intentà d'establir abans de la retirada total de Catalunya, pel febrer del 1939.

Els meandres del riu Fluvià de Sant Pere Pescador i l'Armentera són, en realitat, antics meandres d'aquest curs fluvial que es troben totalment desconnectats de les seves aigües superficials per motes de contenció. Aquests meandres són catalogats com Meandre del Fluvià esquerra i dret. Estan formats per un sistema de dues basses, una a cada meandre, que constitueix un valuós refugi per a moltes espècies d'hidròfits.

FAUNA

Les nàiades o musclos de riu són una de les espècies més caracteristiques i alhora més amenaçades de la nostra fauna d’aigua dolça. Però fa dues dècades, eren un element comú en molts rius i llacs catalans però, degut a la destrucció dels ecosistemes fluvials dels darrers anys, han patit una forta regressió al nostre país i arreu d’Europa.
L’any 1992 fou localitzada al riu Ser (alfuent del Fluvià) una població de la nàiade Unio elongatulus aleroni, espècie que es creia extingida a Catalunya i que va ser protegida per l’Ordre de 23 novembre de 1994.

I finalment trobem les llúdriges com a fauna més destacada.

Les llúdries el 1995 es va iniciar seva la reintroducció al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, projecte pioner a Catalunya. Avui dia, aquesta espècie, present habitualment en Mig de Dos Rius, ha tornat progressivament a bona part dels rius catalans. La llúdriga és un animal indicador del bon estat de conservació de l'ecosistema fluvial.

FLORA

En aquest hi trobem principalment:

Prat de dalla

Inici hàbitat de l'espai en extensió, però molt escàs a la plana empordanesa, és ric en gramínies i lleguminoses. Les orquídies que floreixen a la primavera són espècies protegides de gran bellesa.

El bosc de ribera

Presenta oms, freixes de fulla petita, salzes, verns i àlbers, i és l'hàbitat del rar picot garser petit.