La Serralada Prelitoral és una unitat de relleu a Catalunya. Forma part de lesSerralades Costaneres. Se situa en paral·lel a la costa, però a una distància d'aquesta d'entre 30 i 60 km, entre el límit amb el País Valencià i l'Aragó i la Serralada Transversal.
Serres
De nord a sud, la Serralada Prelitoral comprèn les serres de Les Guilleries (que comparteix amb la citada Serralada Transversal), el Montseny, Sant Llorenç de Munt, Montserrat, la de Queralt, el Picorandan, la de Prades, la serra de Montsant, les muntanyes de Tivissa-Vandellòs, el massís de Cardó, la serra de Cavalls i la serra de Pàndols.
Flora
Els arbres més comuns que són de fulla perenne són els pins, l’alzina i l’alzina surera. Tot i així, en les zones del bosc més humides i fresques — sobretot a les obagues — s’hi estableixen arbres de fulla caduca, dels quals els més destacats són l’avellaner i el roure. Les fulles de les espècies vegetals són petites i dures per conservar la humitat.
Fauna
Hi ha una gran varietat de fauna , per exemple tenim: Porc senglar, eriçó comú, conill, esquirol,
rata de camp, ratpenat, teixó, granota, sargantana cuallarga, gripau, serps i una gran varietat d’ocells.
Relleu
El relleu és força heterogeni. Dominen els blocs són d’època del paleozoic (altitud màxima al turó de l’Home, al Montseny, 1.706 m); plecs alpins de materials mesozoics (tossal de la Baltasana, a les muntanyes de Prades, 1.203 m alt.); les ereccions esdevenen més importants a la dreta de l’Ebre (el Caro, als ports de Beseit, 1.447 m alt.), on l’ambient muntanyenc guarda una flora i fauna pirinenques.
Principals cims
Turó de l'Home (1.712 msnm.) al Montseny (el Vallès Oriental)
les Agudes (1.706 msnm.) al Montseny (la Selva i el Vallès Oriental)
Matagalls (1.700 msnm.) al Montseny (Osona i el Vallès Oriental)
Caro (1.447 msnm.) als Ports de Beseit (el Baix Ebre)
Matagalls (1.700 msnm.) al Montseny (Osona i el Vallès Oriental)
Caro (1.447 msnm.) als Ports de Beseit (el Baix Ebre)
Es pot dividir en quatre sectors:
1.El massís hercinià
Entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se.
És el sector més poc mediterrani per l’altitud, el clima i la vegetació, que al Montseny presenta caràcters d’alta muntanya; la part corresponent a la conca del Llobregat és més eixuta i la caracteritzen els conglomerats montserratins.
2. La serra alpina
Compresa entre les conques del Llobregat (l’Anoia) i l’Ebre (riu de Montsant); recent com és, el gruix relativament feble dels sediments n'explica l’altitud inferior.
3. Al tercer sector la serralada és travessada amb grans dificultats per l’Ebre.
Domina el delta de l’Ebre i arriba al litoral.
És el més robust, entra en contacte amb les vores de la Depressió Central, redreçades localment, i amb els plecs del Sistema Ibèric ( Serralada Ibèrica) en els Ports de Beseit.
4. El sector meridional
Entre les conques de l’Ebre i el Millars, del qual constituiria la façana marítima. Aquesta atribució tradicional, que s’estenia fins a prop del Llobregat, és anterior a la fixació del concepte Sistema Mediterrani Català (els Catalànids).
Nom grup: 3.3
Membres del grup: Alejandro Ramos, Cèlia Güibas, Diana González, Adrià Moreno.
Webgrafia
“Serralada Prelitoral.” S'asseca El Llac De "Dirty Dancing",
blocs.xtec.cat/itinerarideviladecavallsacansanahujaserraladaprelitoral/habitat/
Trobada el dia 15 d’abril de 2018.
“Serralada Prelitoral Catalana.” Wikipedia, Wikimedia Foundation, 13 June 2018,
https://ca.wikipedia.org/wiki/Serralada_Prelitoral_Catalana
Trobada el dia 15 d’abril de 2018.
Trobada el dia 15 d’abril de 2018.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada