El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fonts del Llobregat, a una altitud
de 1.295 m sobre el nivell del mar i desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat, a prop
de Barcelona. Aquest riu recorre les comarques barcelonines de nord a sud. El curs d'aquest
riu ha estat molt aprofitat per la població del país per a diversos usos agrícoles, industrials i de
consum, entre altres.
Explicació
Naixement
El naixement d’aquest riu es troba just a la Serra del Cadí, trobada al nord de la província de Lleida,
a Catalunya, Espanya, exactament a les comarques de l’Alt Urgell, la Baixa Cerdenya i el Berguedà,
la qual s’extén des de l’oest fins a Pedraforca.
a Catalunya, Espanya, exactament a les comarques de l’Alt Urgell, la Baixa Cerdenya i el Berguedà,
la qual s’extén des de l’oest fins a Pedraforca.
Curs
En el seu curs, el Llobregat va rebent aigües de diverses rieres i rius que van augmentant
progressivament el seu cabal: la riera d’Olvan i de Clarà a Gironella; la riera de Merlès a Puig-reig;
la riera Gavarressa a Cabrianes o el Calders a Navarcles.
A Castellgalí el Llobregat rep les aigües del seu afluent principal, el Cardener, que fa augmentar
notablement el seu cabal. Ja fora de la comarca del Bages, el riu arriba a Martorell, al Baix Llobregat,
on rep les aigües d’un altre afluent important: el riu Anoia.
El Llobregat desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) formant un
vast delta de 100 km² fortament humanitzat però que encara conserva diverses reserves naturals
d’importància a nivell europeu.
progressivament el seu cabal: la riera d’Olvan i de Clarà a Gironella; la riera de Merlès a Puig-reig;
la riera Gavarressa a Cabrianes o el Calders a Navarcles.
A Castellgalí el Llobregat rep les aigües del seu afluent principal, el Cardener, que fa augmentar
notablement el seu cabal. Ja fora de la comarca del Bages, el riu arriba a Martorell, al Baix Llobregat,
on rep les aigües d’un altre afluent important: el riu Anoia.
El Llobregat desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) formant un
vast delta de 100 km² fortament humanitzat però que encara conserva diverses reserves naturals
d’importància a nivell europeu.
Desembocadura
El riu Llobregat desemboca al mar Mediterrani, un dels mars de l’Atlàntic.
És un dels mars que tenim més a prop, per tant, podem dir que està rodejat per la regió mediterrània,
compresa entre Europa meridional, Àsia occidental, i Àfrica septentrional.
És un dels mars que tenim més a prop, per tant, podem dir que està rodejat per la regió mediterrània,
compresa entre Europa meridional, Àsia occidental, i Àfrica septentrional.
Cabal
El cabal mitjà anual a Martorell es troba al voltant del 21 m3/s, però en grans crescudes
com la de 1971, s’han arribat a mesurar cabals màxims de 3.080 m3/s.
com la de 1971, s’han arribat a mesurar cabals màxims de 3.080 m3/s.
Usos
Els seus usos són agrícoles, industrials i de consum.
Contaminació
Aquest riu consta d’una contaminació d’origen industrial. Els runams salins i la salinització
del Llobregat. Les mines de potassa al Bages, que funcionen des de 1930 aproximadament
mantenen dos pous en actiu i donen feina a més de 1000 persones. La manera d’explotar
que fan servir fa que cada dia treguin fora i deixin a sobre del terra, sense protecció,
unes 5.000 Tones de runams, compostos en la seva major part per clorur sòdic (sal)
Aquests immensos runams es dissolen en tots els rius i fonts i aigües subterrànies: han
deixat el nostre poble -Sallent- sense aigua potable i això, amb tot i que és molt greu, no és el pitjor:
salinitzen el riu Llobregat, d’on s’abasteix la meitat de la població de Barcelona.
Tan greu és aquesta salinització, que el col·lector de salmorres construït ara fa vint anys
haurà d’ampliar-se i que la Generalitat ha hagut de construir una planta dessaladora a
Abrera ja que degut a l’alt grau de sal que porta l’aigua no pot ser potabilitzada directament
(produiria els perillosos trialhometans). Aquests runams també han originat quantioses despeses
públiques que miren de corregir els efectes sense aturar les causes.
del Llobregat. Les mines de potassa al Bages, que funcionen des de 1930 aproximadament
mantenen dos pous en actiu i donen feina a més de 1000 persones. La manera d’explotar
que fan servir fa que cada dia treguin fora i deixin a sobre del terra, sense protecció,
unes 5.000 Tones de runams, compostos en la seva major part per clorur sòdic (sal)
Aquests immensos runams es dissolen en tots els rius i fonts i aigües subterrànies: han
deixat el nostre poble -Sallent- sense aigua potable i això, amb tot i que és molt greu, no és el pitjor:
salinitzen el riu Llobregat, d’on s’abasteix la meitat de la població de Barcelona.
Tan greu és aquesta salinització, que el col·lector de salmorres construït ara fa vint anys
haurà d’ampliar-se i que la Generalitat ha hagut de construir una planta dessaladora a
Abrera ja que degut a l’alt grau de sal que porta l’aigua no pot ser potabilitzada directament
(produiria els perillosos trialhometans). Aquests runams també han originat quantioses despeses
públiques que miren de corregir els efectes sense aturar les causes.
Webrafia
Maria Artigas, Júlia Bel, Daniel Blanco, Alejandra Benites
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada